L’acroioga és una pràctica que fusiona el ioga, l’acrobàcia i les arts terapèutiques; i és l’alquímia d’aquests tres llinatges el que permet fer possible l’impossible.
Etimològicament les seves paraules es refereixen a «unió» (ioga) «elevada» (Akros). Però certament és difícil de descriure amb paraules una cosa que només es pot entendre vivint-la.
Durant la pràctica amb l’altra persona podem arribar a sentir moments de presència plena, estant els dos conscients i connectats. Aquesta és la màgia de la pràctica, que es tradueix en una sensació de vitalitat i felicitat única que enganxa a la gent que el practica a seguir fent-ho.
Dins de la pràctica de l’acroioga podem trobar:
- Una part llunar i terapèutica, que inclou els estiraments i massatges, on es cultiva l’escolta, l’amor i el «desapego».
- Una part solar i acrobàtica que cultiva la confiança, l’empoderament i el goig.
- I la pràctica iòguica, que és el nexe que activa la consciència en la respiració, l’equilibri en la vida i la connexió.
A més, durant la pràctica podem adoptar rols diferents, que en practicar-los, aprenem i desenvolupem les seves diferents aptituds i habilitats:
La base: persona que subjecta o dóna suport a una altra, i que pot estar a terra o de peu.
El /la volador/a: persona que serà elevada, subjectada i suportada per la base.
El/la cuidador/a: persona que presta atenció màxima a les que estan practicant, corregint i cuidant.